El nou Govern de la Generalitat de Catalunya ha elevat el rang de la Secretaria de Política Lingüística i ha creat el Departament de Política Lingüística

 

El Govern estableix les línies d’intervenció en política lingüística per a la legislatura

 

La nova conselleria de Política Lingüística ha preparat un informe sobre la situació de la llengua catalana a petició del president de la Generalitat de Catalunya amb la voluntat d’informar els membres del Govern i establir les principals línies d’intervenció en política lingüística. El document està concebut per conèixer la situació de partida de la llengua catalana, l’anàlisi de les causes d’aquesta situació i les principals línies de treball que caldria adoptar per incidir-hi. A més, també s’inclouen consideracions respecte a la situació i les línies d’actuació sobre l’occità, aranès a l’Aran, i la llengua de signes catalana.

 

L’informe, titulat “Situació del català, l’occità aranès i la llengua de signes catalana i principals línies d’intervenció en política lingüística durant la legislatura”, destaca que el català és una llengua mitjana europea amb més de 10 milions de parlants, situant-se així en una posició similar o superior a altres llengües europees com el danès, el finès o l’eslovac. Aquesta comparació subratlla la rellevància demogràfica del català en el context europeu, on se sumen altres fortaleses com la seva oficialitat en la major part del domini lingüístic i una àmplia producció cultural i comunicativa. Tot i això, l’informe també cita els seriosos reptes presents com ara l’existència de bosses significatives de persones que desconeixen la llengua o un retrocés preocupant en l’ús del català en l’àmbit educatiu, sanitari i comercial.

 

Per fer front a aquests desafiaments, el document detalla cinc grans objectius: incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l’ús del català, garantir el català com la llengua d’ús normal de les institucions del país, incentivar el compromís amb la llengua per generar acords, estendre actituds positives i implantar hàbits d’ús favorables al català, i garantir els recursos humans i materials necessaris per assegurar l’èxit d’aquestes polítiques.

 

Pel que fa a l’aranès, l’informe reconeix la situació complicada d’aquesta llengua a causa de la seva demografia reduïda i les dificultats d’estandardització. Proposa intensificar la col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran per garantir la normalització de l’ús de l’aranès en àmbits com l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació. Respecte a la llengua de signes catalana, es prioritza la millora de l’abast i les eines de formació, emmarcant-les en els nivells del Marc Europeu tant en la docència com en l’acreditació, augmentar la difusió de la llengua més enllà de la comunitat sorda i sordcega, i també potenciar la recerca en LSC.