El conseller Vila fa una crida a activar les polítiques lingüístiques municipals en la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis

 

Vila també ha anunciat una subvenció per tal que els municipis que no tenen presència física del CPNL puguin ensenyar català sota la coordinació del CPNL

 

El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han celebrat avui la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis al Teatre La Unió de Sant Cugat del Vallès. Durant l’esdeveniment, que ha reunit alcaldes i regidors de més d’un centenar de municipis del país, s’han analitzat les vies per situar la llengua catalana com a eix essencial en les polítiques municipals.

La conselleria de Política Lingüística presenta mesures concretes per impulsar el català des de l’àmbit local

En la seva intervenció inaugural, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha destacat el paper clau dels ajuntaments com a primer cercle de socialització i espai privilegiat per desplegar polítiques lingüístiques transversals. Vila ha anunciat diverses actuacions que s’estan preparant des del Govern, com la publicació d’una guia per a l’elaboració de plans municipals d’impuls del català: “És imprescindible que els municipis incorporin la mirada lingüística en totes les seves activitats, ja que bona part de les seves actuacions poden tenir un impacte positiu en l’ús social de la llengua”.

El conseller ha subratllat diverses mesures organitzatives que poden adoptar els ajuntaments per reforçar la presència del català, com la creació de regidories específiques de llengua, la designació d’un responsable de política lingüística o l’establiment de comissions i taules de treball, com l’exemple de la Taula del Català a Terrassa. “Aquestes iniciatives comptaran amb el suport constant del CPNL per assolir els seus objectius”, ha assegurat.

Pel que fa a l’activitat normativa i reguladora, Vila ha destacat que els municipis poden actuar en diversos àmbits:

• Incorporar la mirada lingüística en les contractacions i concessions de serveis municipals, com activitats dirigides, fires i festes majors.
• Promoure l’ús del català en el comerç local, dins de les competències municipals.
• Incentivar fiscalment les bones pràctiques lingüístiques.

En aquest sentit, el conseller ha anunciat que el Departament de Política Lingüística i el CPNL estan revisant el model dels Reglaments d’Ús de la Llengua Catalana (RULC) per facilitar-ne l’adopció i l’aplicació a tots els municipis interessats.

A més, ha explicat el pla de xoc per rellançar el CPNL i millorar la coordinació entre tots els actors del sistema públic d’ensenyament i dinamització lingüística. Entre les accions destacades hi ha la promoció de l’aprenentatge informal i del voluntariat lingüístic. Sobre aquest punt, Vila ha destacat: “En aquest terreny, anunciem una línia de subvenció per tal que els municipis mitjans i petits que no tenen presència física del CPNL puguin organitzar formació en llengua catalana sota la coordinació i amb el suport del mateix CPNL”.

El conseller també ha assenyalat que són prioritàries les accions destinades a incrementar el coneixement del català entre infants i joves. En aquest àmbit, els ajuntaments tenen un paper fonamental en espais com les llars d’infants, plans d’entorn, biblioteques, cicles de cinema infantil i juvenil, activitats extraescolars i esportives, casals infantils i juvenils i activitats d’educació en el lleure.

“Necessitem desplegar les polítiques lingüístiques de manera molt més intensa des de l’àmbit municipal. És un moviment que ja està en marxa i que des de la Generalitat volem impulsar: les entitats municipals resulteu imprescindibles perquè sou qui coneixeu millor la situació de cada barri, poble, ciutat i comarca”, ha conclòs el conseller.

El paper clau del Consorci per a la Normalització Lingüística

La gerenta del CPNL, Gemma Vázquez, ha aprofitat la seva intervenció per destacar la importància de la col·laboració entre el món local i el Consorci. “Els municipis no són col·laboradors del CPNL, sinó socis essencials en la política lingüística del país. Junts podem aconseguir la missió de guanyar parlants actius del català”, ha afirmat.

Vázquez ha anunciat la inclusió d’un nou eix al Pla General d’Actuació del CPNL dedicat específicament a la llengua en l’àmbit local. Aquest eix inclou mesures com l’acompanyament als ajuntaments en l’adopció del català com a llengua de treball, la incorporació de la mirada lingüística en les contractacions municipals i el foment de plans lingüístics municipals.

Bones pràctiques i experiències municipals

Durant la jornada, diversos representants municipals han compartit bones pràctiques en política lingüística. L’Ajuntament de Girona ha exposat el seu projecte per garantir la presència del català en les fires de Sant Narcís, mentre que Barcelona ha presentat una campanya de foment de la lectura en català entre infants i famílies nouvingudes. Altres exemples destacats han estat la creació d’una regidoria pròpia de llengua a Sant Cugat, la implantació de taules locals de treball a Montcada i l’impuls de plans estratègics a Lleida.

Un esforç col·lectiu per assegurar el futur de la llengua

La cloenda, a càrrec del batlle de Sant Cugat del Vallès, Josep M. Vallès, i el conseller Vila, ha posat de manifest la necessitat de treballar conjuntament per consolidar el català com un patrimoni comú. En paraules de Josep M. Vallès: “L’Ajuntament de Sant Cugat ha creat una regidoria de Política Lingüística. Una de les primeres accions va ser la creació de la Taula de la Llengua, un espai per coordinar esforços i potenciar la presència del català en el municipi. Cal que l’ajuntament doni exemple en els usos lingüístics i que treballi en àmbits clau com la joventut, l’esport o el comerç.”. Finalment, Vila ha conclòs “Avui hi ha hagut una ebullició d’idees i experiències que ajudaran a rellançar la política lingüística municipal i treballar pel país que estem construint. Si algunes iniciatives municipals no tenen èxit no passa res, hem de treballar amb una cultura de provar i descartar el que no funcioni per no caure en el plany. Hi ha riquesa d’idees i iniciatives i les hem de tirar endavant des de la transversalitat.”