El Nomenclàtor mundial, que inclou 8.500 topònims d’arreu del món,

ja es pot consultar en línia

 

La nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans

 

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, ha participat en la presentació del Nomenclàtor mundial, en un acte que ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra, que conté un total de 8.500 entrades i que inclou els topònims més coneguts i els d’ús més habitual, parteix d’un corpus de gairebé 7.000 formes establert per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que va ser la base toponímica sobre la qual van començar els treballs del Nomenclàtor. Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el cercador de mots i expressions de l’IEC, guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies.

Xavier Vila, que també hi ha assistit com a president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, ha subratllat la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També ha reivindicat la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».

Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, per la seva banda, ha celebrat la presentació del Nomenclàtor i ha subratllat que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants» i ha afegit que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».

L’acte també ha comptat amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual en forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.

Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexes i diferents:

1. a) Exònims pròpiament (topònims amb forma en català: corresponen a nom de llengües estrangeres, però lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament). Com Atenes, Venècia, el Nil o Sibèria.
2. b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí (topònims de llengües que empren el mateix alfabet que el català i que, generalment, es poden fer servir directament sense una adaptació gràfica). Com Frankfurt, Johannesburg, Aconcagua o Los Angeles.
3. c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets (topònims en què cal una adaptació –la transcripció o la transliteració– per poder-los fer servir). Com Nanjing, Yerevan, Smolensk o Sulaimaniya.

L’obra parteix d’un corpus de gairebé 7.000 formes establert per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.